Capítol V: El decepcionant retorn de Risto Mejide.

Abans d'ahir es va presentar sota grans expectatives el programa G-20, la nova aventura televisiva del popular Risto Mejide. Tot un repte saber com es desenvoluparia el publicista amb un programa per ell solet i sense uns concursants davant a qui humiliar. El programa te com a objectiu realitzar una crítica a cadascun dels personatges que se situïn en la llista del programa.

Decepcionant.

Apart de demagògic, pesat, populista i avorrit. Tot i que el seu primer programa va tenir un 21'9% de share i més de 3 milions d'espectadors, no l'auguro gaire més, ni jo, ni les crítiques al programa que han sorgit aquests dies. Aquest share tan desorbitat no és res més que una massa de gent amb ganes de saber com seria el nou programa de'n Risto, un cop descobert, aquest share baixarà com l'espuma, fins desaparèixer. Analitzarem les causes.

1) En primer lloc Risto se'l veu nerviós, desbocat. S'entravenca cada 4 paraules i això provoca inseguretat, una inseguretat que és precisament la virtut més gran de Risto Mejide, la seva seguretat i la mala llet, o és que algú s'imagina el Doctor House entravencant-se dient un diagnòstic? Se'l veu incòmode estant de peu, se li fa gran el plató. Segurament amb una cadira se'l veuria més segur que no pas un estar de peu i adoptant un llenguatge no-verbal carregant per l'audiència (no saber on posar les mans, tocar-se el cabell (cabell?) ganyotes, etc.)

2) Pràcticament surt més els vídeos amb una veu en off que el pròpi Risto, i llavors? Quina gràcia té això sinó és pel protagonista? Una mala llet sense la veu del Risto sembla fins i tot, un pèl rídicula.

3) Risto es dóna un bany de multituds a cada programa, doncs, te un públic que sembla que siguin extrets del seu club de fans. A cada intervenció la seva massa fervorosa l'aplaudeix i riu fins a la sacietat. No és necessari aquest bany de masses, en tenim prou amb http://www.iglesiadelaristologia.org/

4) Pel contingut del programa, seria més adequat passar-lo a un format setmanal i no diari. Els formats diaris poden arribar a cansar si tot segueix el mateix paràmetre (llista i Risto) i això, pot arribar a saturar l'audiència fins aconseguir crear l'efecte contrari, agafar mania a Risto. Ningú es cansa del Buenafuente o del Se Lo que Hicisteis perquè és un format diferent, en el cas de BF, monòlegs, entrevistes, experiments... Això aconsegueix enganxar l'audiència. Una llista dels més odiats, acaba cansant i provocant mal rotllo.

5) El fet que estigui a T5 també juga en contra seu. A hores d'ara no és cap secret que T5 és l'abanderada de la tele-escombreria i no repararà aquest fet en el programa de'n Risto. Segueix en la seva línia d'alimentar-se de la seva pròpia carronya. En aquest cas, es va veure el plumero amb en Risto criticant l'ego de la periodista (?) Lydia Lozano. No és difícil preveure que passarà ara. Lydia contestarà al "Salvame" (curiosament, els dos programes són de la mateixa productora, casualitats...) i s'enfrontarà a Risto, d'això en trauran vídeos, començarà una batalla, i més audiència en veure l'enfrontament. Mètode T5 100%.

6) És un programa extremadament demagògic i populista. Per què? Tot i que ell mateix va dir en el seu primer programa:

Cuando me propusieron hacer este programa había dos palabras que me daban bastante miedito: populismo y demagogia. Como podréis entender, son dos palabras que en malas manos pueden resultar muy peligrosas.

No ho ha aconseguit. Ha caigut de ple. Risto agafa un rumb de de populisme durant tot el programa, criticant qualsevol cosa, per molt ridícula que sembli, serveix per fer una crítica i que el públic assenteixi amb el cap pel que diu el "gran Messies" i amb això vaig directament al punt 7.

7) Sembla fet per gent sense una opinió pròpia. Gent que la seva opinió és basa amb el que digui Risto Mejide per tenir una visió de l'actualitat. Risto agafa aquest paper de "Messies" per conduir a tothom a tenir la seva visió de les coses. Bé, si més no, és el perfil de públic que veu Telecinco.

I podríem dir infinites crítiques més, però resumint, "G-20" és el programa que l'Estat Espanyol és mereix, un programa propi de gent inculta, amb grans dosis de populisme i amb un Risto Mejide que ha caigut en els baixos fons de la televisió, sobreactuat i el que és pitjor... Fent una paròdia d'ell mateix.

Et creia més intel·ligent, Risto Mejide!