Si parlem de drets televisius correm el perill de ficar-nos en un jardí de difícil sortida, si parlem de drets televisius en el món de l’esport, la dificultat és multiplica per dos i si finalment parlem de drets televisius, i això intentaré, en el món del futbol el jardí es converteix en un immens laberint sense sortida, un enorme trencaclosques de peces impossibles d’encaixar.
En el darrer any hem viscut (els seguidors del futbol) un any força estrany pel que fa els partits retransmesos, hem pogut veure la major part de la lliga en obert i els seguidors dels equips catalans de primera divisió hem vist en gran part els partits dels nostres equips per la nostra (tv3). Exceptuant un període de temps on el Barça i televisió de Catalunya deien que estaven enfadats per uns milions (es parlava que eren al voltant d’uns 30 milions d’euros) que segons el barça els hi devia la televisió catalana i que segons aquests, els diners els hi devia audiovisual sport, plataforma de sogecable que tenia els drets del futbol i de la qual un petit % del accionariat pertany a la corporació catalana. Per tant resolgués com és resolgués la nostra (i amb ella els nostres diners) havia de passar per caixa. El problema es va solucionar (en cap moment ens han explicat com) i Tv3 es va afanyar a retransmetre el final de temporada del FC Barcelona que per altra banda els va ajudar a situar-se, molt de temps després, líders d’audiència. Està clar que hi havia molt interès en que tot acabes bé i així va ser encara que no sapiguem com.
Per altra banda, i una altra peça força important d’aquest trencaclosques gegant, teníem els drets televisius de la lliga de futbol professional. Sogecable i mediapro, del totpoderós Jaume Roures, van entrar a principis de setembre en una disputa bizantina de qui podia oferir més partits de lliga per les seves respectives plataformes o canals de televisió. Els espectadors érem defensors del nou gurú de la comunicació audiovisual, Jaume Roures, ja que ens oferia tots els partits en obert, sense haver de pagar un euro per veure el mateix que havíem vist fins al moment pagant fins a dotze euros per partit i rebre una retransmissió que molts cops deixava molt a desitjar. Però a començaments d’any, la disputa pels partits de televisió continua sent la mateixa, hi va haver alguns moviments que en un principi no semblaven ser importants però que després van resultar ser claus pel que seran el començament de grans canvis en l’aspecte audiovisual estatal i seran claus també en la resolució dels drets televisius de la lliga de futbol professional.
A nivell superficial podíem veure una disputa entre dos canals de televisió per retransmetre partits de futbol però al darrera de tot hi havia la disputa de dos grans grups empresarials molt importants en el sector de la comunicació a Espanya. Estem parlant de grupo Prisa i de Mediapro. La crisi econòmica estava passant factura als dos grans dinosaures del panorama audiovisual d’Espanya i tots dos buscaven un acció per alleugerir la crisi per la qual estàvem travessant. Comencen a planejar les opcions de fusionar canals i es comença a parlar d’una hipotètica fusió entre la Sexta i Cuatro les dues banderes televisives de les dues empreses. Fusió que s’afanyen a desmentir els seus directius, lògic si tenim en conte que per altra banda es veuen immersos en una gran lluita per aconseguir els drets televisius del futbol. La cosa és complica però tot plegat comença a fer una mica de pudor...
Tot i fer-nos creure que no, el problema s’acosta a passos agegantats a la seva resolució final, finalment mediapro es fa amb el futbol per les tres temporades següents, a priori resulta ser la millor opció pels espectadors, ja que mediapro no disposa de cap plataforma de pagament i per tant la lliga es veurà integrament en obert. Però òbviament la cosa no acaba així. La pròpia empresa demana al govern que permetin obrir canals de pagament en el nou sistema de televisió que està arribant a Espanya, la TDT. En un primer moment el govern declina la proposta i no permet que hi hagi canals de pagament en la TDT .
I novament torna a sortir el fantasma de la fusió i aquest cop no van de farol, els programes de les dues cadenes es comencen a tirar floretes i un dels exemples més grans és l’entrevista que mantenen dos dels personatges més emblemàtics de les dues cadenes, l’humorista Andreu Buenafuente i el periodista Iñaki Gabilondo. Però abans de que es dugui a terme aquesta fusió s’han d’arreglar algunes diferències i de pas començar a treballar com una plataforma sola. Resulta que mediapro té els drets televisius de la lliga espanyola ( entre altres) però no té “la infraestructura” adequada per tal de traure’n el màxim rendiment i en canvi sogecable, que fins ara havia tingut té els drets televisius de la lliga espanyola, manté la seva plataforma per on havia retransmès els partits de futbol però ara ja no te els drets. La solució es fàcil, es reparteixen els partits de futbol de manera que tots dues plataformes passen a retransmetre partit de lliga espanyola a partir de la temporada 2009-2010, un altre cop ens tocarà rascar-nos la butxaca a per veure els partits de la lliga espanyola.
Com dirien els castellans, mi gozo en un pozo, el que semblava que seria una borratxera de futbol en obert resulta ser la mateixa merda de sempre (i perdoneu per l’expressió) això si s’afanyen a comunicar-nos que tots els preus seran molts més barats i que sense dubte l’espectador hi sortirà guanyant. Sí, es clar, de bon començament sí, i mal estaria si no fos així, però algú m’assegura que aquests preus seran així el darrer anys de contracte? Espero que si i que m’equivoca però tinc el presentiment que els preus hauran augmentat notòriament per aquelles èpoques. Però es que la cosa no acaba aquí, quan es fa públic la resolució final dels drets televisius de la lliga espanyola i es comença a parlar de la possible fusió entre la sexta i cuatro el govern dóna permís per utilitzar algunes freqüències de la TDT com a canals de pagament. Tot plegat una mica misteriós.
Algú ens volia fer creure que estaven enfrontats els dos canals i que tot plegat els beneficiats érem els espectadors, esperem que sigui així però no se per què això continuar fent olor a cremat. Mentrestant deixo les peces del trencaclosques sobre la taula i espero que amb el pas del temps elles mateixes es fiquin al lloc resultant ser un dibuix ben diferent del que auguro que serà finalment.
